lunes, 17 de septiembre de 2007

Ella escribió...

La dansa dels records

Lluna plena i no puc dormir.
La nit d’estrelles acompanyada de la pluja fina em sedueix massa.
Records a la memòria, permanents, no s’esvaeixen. “Ara és un bon moment, a fora us hi sentireu bé” No em volen escoltar.Ballen junts, i de tant enemics que són, s’han convertit en millors amics.S’expliquen les memòries viscudes, les penes i les alegries, però no deixen de ballar.
A vegades s’enfaden, es perdonen i segueixen ballant. Cap d’ells no suporta que li aixafin el peu; creuen que és un càstig, per no estar atents al ritme de la música que ells mateixos s’imaginen.Es passen hores i hores dansant, i cada minut que passa els motiva més.La tristesa balla amb l’alegria, la felicitat amb el rencor, l’esperança amb la impaciència, l’amor amb l’odi...Junts han creat una petita i harmònica societat, que només ells la disfruten.
I jo, des d’aquí, reclamant la tranquil·litat i el silenci que fa tant de temps que em manca.

Laura Blancafort

Ella sueña...



Dalí

El- ¡Galatea! ¿Dónde estas?
Ella-¡Aquí estoy!
El-¿Por qué no puedo verte?
Ella- Es que las esferas se han dispersado.
El-¡Entonces…volveré a pintarlas!
Ella- No hace falta... estoy aquí
El- ¡Te siento ausente!. Regresa a mi, Gala…
Ella- Ya no busques por la casa…búscame en tu alma.
El- Si…aquí estas Galatea…te he recuperado.

Rubén O. Layús (Argentina)

Azul




Yo le escribí,
hace un tiempo,
estas pocas palabras:








"A Barcelona"

A Barcelona le arrojo
la constelación de una rosa,
una rosa azul cielo,
azul mar, azul lucero.
A Barcelona la quiero
como al amanecer de un sueño,
teñida de corolas abiertas
como las flores del cerezo.
A Barcelona el vuelo
de mis palabras y mis besos,
porque tus ojos se anclan
en su luna y en su puerto.
A Barcelona el eco
de mis versos la azotan,
porque en ella te sumerges
gota a gota, largamente.
A Barcelona el vértigo
de tus ojos y tus cabellos
la oscurecen y confunden
como un viento inmenso.

Rubén O. Layús (Argentina)